Canaris i periquitos durant la muda

Plomes a terra: què cal observar primer

La muda és la substitució natural de les plomes. Trobar-ne algunes a la gàbia no indica per si sol una malaltia. En les aus que viuen a casa, el calendari depèn de les hores de llum, la temperatura, la nutrició i l'estat de salut. Un canari pot cantar menys durant la muda, però deixar de cantar no explica automàticament una pèrdua de gana o el decaïment. En un periquito cal diferenciar una ploma nova que creix d'una zona de pell completament despullada. Davant del dubte, consulta un veterinari d'aus.

Durant uns dies, apunta quantes plomes cauen, quines zones canvien, si n'apareixen de noves, com menja l'ocell i si conserva l'activitat habitual. Una fotografia diària amb la mateixa llum facilita comparar l'evolució. No arrenquis les plomes que creixen: algunes són sensibles i encara tenen irrigació. VCA recomana una exploració si la muda és irregular, les plomes surten anormals o no saps si el patró és habitual.

L'alimentació real no és només la mescla oferta

Una menjadora plena de llavors no demostra que l'au hagi ingerit tots els nutrients. Sovint selecciona només les llavors preferides. El manual veterinari Merck explica que una dieta pobra, especialment amb mancances de proteïna o vitamina A, pot relacionar-se amb alteracions del plomatge. Formar plomes requereix nutrients, però la resposta no és afegir una “mescla de muda” o megadosis vitamíniques sense saber què menja l'animal.

Anota allò que ofereixes i allò que realment desapareix de la menjadora: aliment formulat per a l'espècie, llavors, vegetals adequats i premis. Si saps pesar l'au sense causar-li estrès, registra'n el pes per a la consulta veterinària. VCA adverteix que alguns productes per a periquitos comercialitzats com a aliments de muda són només barreges de llavors incompletes. Una substitució brusca de llavors per pellets pot reduir la ingesta si l'au no reconeix l'aliment nou; consulta com fer la transició amb un professional.

Un canari i un periquito no necessiten necessàriament la mateixa mescla ni el mateix calendari de transició. L'espècie, el pes, la dieta prèvia i la salut importen més que la paraula genèrica “ocells” de l'envàs. Evita copiar racions pensades per a lloros grans. Ofereix aigua fresca i neteja el recipient, però no atribueixis qualsevol muda irregular a una única causa fàcil com la humitat.

L'ambient del pis també influeix

Comprova si la llum roman encesa fins molt tard o si la gàbia és al costat d'un radiador, un corrent d'aire o la cuina. Un cicle de llum molt variable pot alterar el ritme de muda. Organitza un descans regular adaptat a l'espècie, evita tocar plomes noves sensibles i ofereix exploració i recerca d'aliment en un espai segur. Els banys o la polvorització s'han d'adaptar a l'ocell i al consell veterinari; no mullis una au feble amb la idea “d'accelerar” la muda.

Un pis petit no obliga a situar la gàbia al costat dels vapors de cuina, aerosols o fum. El medi i els productes domèstics també influeixen en la salut respiratòria dels ocells. Si hi ha gats o gossos a la llar, no els deixis accedir a la gàbia. Un cop, una mossegada o una ploma arrencada necessita una valoració diferent de la muda normal.

Símptomes que no són simplement muda

Zones àmplies sense plomes, pèrdua asimètrica, plomes deformades, gratar-se molt, sang, aprimament, canvis en les deposicions o una au quieta i estarrufada justifiquen una consulta. Segons Merck, les alteracions de plomatge poden tenir causes nutricionals, infeccioses, ambientals o conductuals. El veterinari revisarà el patró, la pell i la dieta; porta fotografies de l'aspecte anterior i de l'envàs de menjar.

Si una ploma nova sagna o l'au està feble, busca atenció veterinària ràpida. No provis olis, insecticides, suplements concentrats o medicaments humans. La muda no és un motiu per ajornar una revisió quan canvia l'estat general. Al directori de serveis per a mascotes, confirma que la clínica atén aus abans de viatjar-hi.

Informació útil per portar a la visita

Prepara fotografies de l'evolució, pes si el coneixes, espècie, edat aproximada, primer dia de canvis, menjar consumit de debò, marca i composició de la dieta, hores de llum i nous productes domèstics. Si la situació és urgent, truca abans per confirmar que hi ha un veterinari d'exòtics o aus. Així evites canviar moltes variables sense saber quina tenia relació amb el problema.

Fonts revisades el 23 de setembre de 2026: VCA sobre la muda ↗, Merck sobre pell i plomes ↗ i VCA sobre alimentació de periquitos ↗.