Oli de gira-sol
Greix vegetal ric en àcid linoleic; no té el perfil omega-3 de l'oli de peix.
176 conceptes sobre ingredients, etiquetes, nutrients i formats.
176 resultats
Greix vegetal ric en àcid linoleic; no té el perfil omega-3 de l'oli de peix.
Font de greix que pot aportar EPA i DHA.
Oli de peix que pot aportar àcids grassos omega 3. La presència a l’etiqueta no indica automàticament quant EPA i DHA conté una ració.
Omega-3 vegetal essencial; no equival a l'EPA o DHA del peix.
Àcid gras essencial per als gats, obtingut sobretot d'ingredients animals.
Omega-6 essencial present en greixos vegetals i animals; importa l'equilibri de la dieta.
Components dels greixos relacionats amb energia, pell, pèl i cèl·lules.
Fórmula orientada habitualment a animals amb més activitat.
Mesura de l’aigua disponible per als microorganismes en un aliment; no equival al percentatge total d’humitat. Ajuda a entendre la conservació.
Aliment formulat per a l'etapa adulta.
Nutrient essencial; la seva disponibilitat i consum són fonamentals.
Reacció immunològica adversa a components de l'aliment; requereix avaluació veterinària.
Garrofa mòlta usada per fibra i gust; no és cacau ni té la mateixa composició.
Combinació planificada d'aliment sec i humit.
Producte que no està dissenyat per ser l'única font d'alimentació diària.
Producte formulat per cobrir per si mateix les necessitats nutricionals diàries quan s'administra correctament.
Hidrat de carboni de cereals i tubercles; cuinat es digereix millor.
Llegum amb midó, fibra i proteïna vegetal; diferencia'n el paper a la recepta.
Unitats que formen les proteïnes; alguns s'han d'obtenir amb la dieta.
Declaració de mínims o màxims de certs nutrients a l’etiqueta. Per comparar humits i secs, converteix els percentatges a matèria seca o per energia.
Substàncies que ajuden a protegir les cèl·lules davant el dany oxidatiu.
Fruit sovint usat en poca proporció; consulta el percentatge real de la recepta.
Fruit o extracte; incloure'l no fa de la recepta un tractament urinari.
Peix utilitzat sencer o processat en algunes receptes. Si hi ha una al·lèrgia confirmada, comprova la llista completa i l’etiquetatge actualitzat de la referència.
Aminoàcid essencial per als gats; una manca greu pot causar problemes ràpidament.
Cereal utilitzat com a font d'hidrats de carboni.
Gra amb segó que aporta midó i més fibra que l'arròs polit.
Alga bruna usada en receptes i productes dentals; revisa'n la quantitat i el iode.
Cereal que aporta hidrats de carboni i fibra.
Cereal amb midó i fibra; el lloc a la llista reflecteix el pes abans del processament.
Alimentació basada en crus que requereix equilibri i higiene estricta.
Forma d’expressar nutrients per una mateixa quantitat d’energia, per exemple per 1.000 kcal. Útil quan dues receptes tenen densitats energètiques diferents.
Vitamina del grup B relacionada amb metabolisme, pell i pèl.
Tubercle utilitzat com a font d'hidrats de carboni i fibra.
Mineral essencial per a ossos, dents, músculs i altres processos.
Manera d'expressar el calci en relació amb l'energia del menjar, útil per comparar receptes amb calories diferents per gram. El percentatge de calci de l'envàs no ho explica tot. Demana la dada al fabricant si la comparació té importància clínica.
Preparació líquida que pot complementar hidratació o palatabilitat.
L'energia estimada d'una mesura volumètrica de pinso. Dues croquetes poden tenir densitats diferents i una «tassa» de casa no sempre equival a la mesura del fabricant. Per repetir la ració amb precisió, pesa els grams i consulta les kcal per gram.
Nutrients que poden aportar energia i inclouen midons i diferents tipus de fibra.
Ingredient carni al qual s'ha retirat gran part de l'aigua.
Ingredient carni incorporat amb la seva humitat natural abans del processament.
Cereal amb midó i fibra que conté gluten; revisa tota la recepta.
Indica el contingut mineral total que queda després d'analitzar l'aliment; no vol dir que s'afegeixi cendra al pinso.
Arròs, blat de moro, civada i altres cereals poden aportar energia i nutrients. La seva presència o absència no determina per si sola la qualitat.
Forma de dues molècules de cisteïna; contribueix als aminoàcids amb sofre.
Polpa, farina i oli de coco no tenen la mateixa proporció de greix i fibra.
Llaunes, sobres i altres aliments amb alt contingut d'aigua; pot ajudar a augmentar la ingesta hídrica.
Valors declarats com proteïna, greix, fibra, cendres i humitat.
Avaluació del greix corporal utilitzada per ajustar alimentació i controlar pes.
Valoració de la massa muscular de la mascota, diferent del greix corporal. Un animal pot tenir massa greix i alhora perdre múscul. Si notes pèrdua a l'esquena o al cap, demana una valoració veterinària abans de donar-li simplement més menjar.
Condicions d'emmagatzematge per mantenir seguretat i qualitat.
Indicacions per guardar un aliment després d'obrir-lo: tancament, refrigeració si cal i temps recomanat pel fabricant. Una llauna oberta no dura necessàriament com una bossa de pinso. Anota la data d'obertura i utilitza estris nets.
Enfocament nutricional per ajudar a mantenir una condició corporal adequada.
Teixit muscular animal que pot figurar entre vísceres; comprova espècie i percentatge.
Peça d'aliment sec la forma i mida de la qual varien segons el producte.
Energia aportada per una quantitat d’aliment, normalment en kcal per 100 g o per kg. Influeix en la ració, que també depèn de l’animal.
Terme utilitzat per a productes orientats a la cura oral.
Producte al qual s'ha retirat gran part de l'aigua.
Omega-3 de cadena llarga rellevant per al desenvolupament i teixits nerviosos.
Protocol controlat per investigar reaccions adverses sota supervisió professional.
Aliment dietètic per a objectius nutricionals particulars.
Proporció de nutrients ingerits que es poden digerir i absorbir.
Minerals amb càrrega elèctrica implicats en hidratació i funció cel·lular.
Estimació de l'energia de l'aliment disponible per a l'animal.
Les quilocalories totals d'una llauna, sobre o safata. Permeten calcular la ració real quan se serveix tot l'envàs o es combina amb pinso. Comprova el pes net i no confonguis «kcal per 100 g» amb «kcal per envàs».
Àcid gras omega-3 de cadena llarga present especialment en fonts marines.
Procés de fabricació molt utilitzat per produir croquetes.
Data fins a la qual el fabricant preveu conservar les característiques de l'aliment tancat si es guarda segons les indicacions. No substitueix comprovar l'envàs, el lot i la conservació. Després d'obrir una llauna o bossa també cal seguir les instruccions del producte.
Federació europea que publica guies nutricionals de referència per a aliments de mascotes.
Aminoàcid essencial; participa en la síntesi de proteïnes i altres compostos.
Component que pot influir en el trànsit intestinal, la sacietat i les característiques de les femtes.
Fibra que la microbiota pot degradar; la quantitat i tolerància varien segons l'animal.
Tipus de fibra que reté menys aigua i contribueix al volum intestinal. L’efecte depèn del tipus de fibra, la dosi i l’espècie.
Tipus de fibra que es barreja amb aigua i pot fermentar a l’intestí. No tota la fibra es comporta igual: importen la font i la quantitat.
Indicació de l’etapa per a la qual es formula un aliment: creixement, manteniment o reproducció. Comprova espècie, etapa i si és un aliment complet.
Fructooligosacàrids utilitzats com a fibra prebiòtica.
Mineral essencial l'equilibri del qual amb el calci és important.
Fòsfor expressat en relació amb l'energia de l'aliment, no només com a percentatge del pes. Ajuda a comparar dietes amb diferent humitat o densitat calòrica. Si cal controlar-lo per una malaltia, el veterinari ha d'indicar la dieta adequada.
Conjunt d’ingredients que aporten proteïna a una recepta. La xifra de proteïna bruta no identifica per si sola l’origen, la qualitat ni la digestibilitat.
Hidrats de carboni fermentables usats com a prebiòtics en algunes receptes. La seva presència a l’etiqueta no demostra per si sola un benefici clínic.
Llegum amb midó, fibra i proteïna vegetal; revisa'n la proporció.
Terme relacionat amb digestió i tracte gastrointestinal.
Aliment formulat sense cereals. No vol dir automàticament que sigui millor per a tots els animals; cal valorar la fórmula completa i la tolerància individual.
Font energètica concentrada; no equival a carn de pollastre com a proteïna.
Font concentrada d'energia i d'àcids grassos essencials.
Llegum utilitzat com a font d'hidrats de carboni, fibra i proteïna vegetal.
Terme habitual en gats per a fórmules orientades a les boles de pèl.
Ingredient concentrat d'origen animal obtingut mitjançant processament.
Terme associat al fetge; les dietes terapèutiques requereixen criteri veterinari.
Víscera inclosa en algunes receptes d’aliments per a mascotes. Pot aportar nutrients i gust, però el terme no informa de la quantitat ni de l’equilibri de la dieta.
Aliments formulats per reduir la probabilitat de reacció adversa. En casos clínics convé seguir la indicació veterinària.
Aminoàcid essencial; les necessitats depenen de l'espècie i etapa vital.
Ou sense bona part de l'aigua; no comparis directament el pes amb ou fresc.
Ingredient animal amb proteïna i greix; pot figurar fresc o deshidratat.
Percentatge d'aigua de l'aliment. El menjar humit aporta molta més aigua que el pinso sec.
Fórmula destinada habitualment a animals que viuen principalment a l'interior.
Ingredient situat entre els primers per pes abans del processament.
Reacció adversa a l'aliment que no implica necessàriament un mecanisme immunològic.
Fibra fermentable que pot actuar com a prebiòtic.
Aminoàcid essencial de cadena ramificada; cal una dieta completa per aportar-lo.
Unitat habitual per expressar l'energia de l'aliment.
Unitat pràctica per comparar l’energia de dos productes. Comprova si la dada es refereix a l’aliment tal qual, perquè l’aigua altera la comparació.
Format habitual d'aliment humit en envàs metàl·lic.
Grup que inclou llenties, pèsols i cigrons; no són un únic ingredient.
Llegum que aporta fibra, midó i proteïna vegetal; compara tota la fórmula.
Aminoàcid essencial de cadena ramificada; forma part de les proteïnes corporals.
Llevat inactivat usat pel gust; no substitueix una dieta equilibrada.
Terme utilitzat per a aliments amb enfocament de control energètic.
Producte deshidratat mitjançant congelació i buit.
Aminoàcid essencial; la disponibilitat depèn de la proteïna i del processament.
Relació de matèries primeres declarades a l'envàs.
Codi que identifica una producció concreta i permet traçabilitat.
Mineral implicat en nombroses funcions fisiològiques.
Cereal que pot aportar energia i funcionalitat tecnològica.
Components derivats sovint de parets cel·lulars de llevats i emprats com a prebiòtics. Llegeix la formulació i no infereixis un efecte d’un sol ingredient.
Part de l’aliment que queda en descomptar l’aigua. Expressar proteïnes o greixos en matèria seca permet comparar llaunes i pinso.
Aminoàcid amb sofre essencial; també pot figurar com a suplement a l'etiqueta.
Conjunt de microorganismes que habiten el tracte intestinal.
Cereal habitual en barreges d'ocells; una dieta només de llavors pot ser desequilibrada.
Aliment on la proteïna animal principal prové d'una única font; pot facilitar el control d'ingredients.
Manano-oligosacàrids utilitzats en algunes fórmules.
Textura suau i airejada de determinats aliments humits.
Família d'àcids grassos essencials relacionada amb pell, pèl i altres funcions fisiològiques.
Família d'àcids grassos essencials important per a pell i pèl.
Grau d'acceptació de l'aliment per olor, gust, textura i altres factors.
Tubercle utilitzat com a font d'hidrats de carboni.
Textura homogènia d'aliment humit.
Pot figurar fresc o sec; compara format, percentatge i espècie indicada.
Aliment de baixa humitat presentat habitualment en croquetes.
Ingredient de pollastre amb humitat reduïda. La posició a la llista depèn del pes afegit a la fórmula; cal llegir també les altres fonts proteiques.
Conté aigua; un pes elevat abans d'assecar-lo no és igual proporció a la croqueta.
Proporció d’un nutrient en el producte tal com es ven, incloent-hi l’aigua. Un percentatge baix en una llauna no implica per si sol menys proteïna.
Sobre flexible utilitzat habitualment per a aliment humit.
Ingredients que serveixen de substrat a microorganismes intestinals beneficiosos.
Aliment fora de la ració principal l'aportació energètica del qual convé comptabilitzar.
Microorganismes vius que, en quantitats adequades, poden contribuir a l'equilibri intestinal.
Nutrient format per aminoàcids, essencial per a teixits i múltiples funcions.
Proteïna procedent d'ingredients d'origen animal.
Estimació analítica del contingut total de proteïna de l'aliment.
Ingredient al qual s’ha retirat bona part de l’aigua abans de fabricar el pinso. Compara l’espècie i la composició exacta; no equival automàticament a carn fresca.
Proteïna fragmentada en components més petits, utilitzada en determinades dietes veterinàries i d'eliminació.
Proteïna d'origen vegetal el valor de la qual depèn del perfil i la digestibilitat.
Fibra soluble procedent de la closca de llavors de Plantago ovata. Apareix en algunes fórmules per a la textura de la femta; importen la dosi i la recepta.
Restes de poma després de fer suc; aporten fibra, no grans quantitats de fruita.
Font de fibra utilitzada habitualment en alimentació animal.
Aliments per al creixement, amb perfils nutricionals adaptats a cadells de gos i gat.
Pseudocereal que aporta midó i proteïna vegetal; avalua tota la recepta.
Quantitat orientativa diària que s'ha d'ajustar a l'animal real.
Quantitat calculada dins d'un pla de control de pes a partir d'un objectiu individual, no només del pes que mostra avui la bàscula. El veterinari ha de definir els objectius i el seguiment si hi ha obesitat o malaltia. Compta també els premis i altres aliments.
Comparació entre les quantitats de calci i fòsfor d'una dieta completa. És especialment important durant el creixement; mirar només el calci pot confondre. No afegeixis suplements pel teu compte a un aliment complet per a cadells o gatets.
Terme associat al ronyó; les dietes terapèutiques requereixen criteri veterinari.
Peix gras llistat fresc o sec; comprova'n el percentatge i format.
Peix petit; l'EPA i el DHA depenen de la quantitat i del processament.
Llavor inclosa en algunes receptes com a font de greix i fibra. L’omega 3 vegetal no és idèntic a l’EPA i DHA dels olis marins.
Alimentació adaptada a etapes madures, la definició de les quals depèn de l'espècie, la mida i la condició individual.
Aliment complementari o premi que no ha de desplaçar la dieta completa.
Electròlit essencial per a l'equilibri de líquids i la funció nerviosa.
Gammes pensades per a animals esterilitzats, normalment ajustades a les seves necessitats energètiques i nutricionals.
Ingredients d'origen animal el valor dels quals depèn de la seva naturalesa i processament.
Terme comercial sense una definició nutricional universal.
Midó de mandioca que aporta energia; no equival a carn ni peix.
Aminoàcid especialment important en gats i present en aliments complets correctament formulats.
Aminoàcid format a partir de fenilalanina que intervé en la pigmentació.
Canvi progressiu d'un aliment a un altre per facilitar l'adaptació.
Identificació que relaciona un envàs concret amb la seva producció. Guarda o fotografia el número de lot i la data si la mascota reacciona de manera inesperada o el fabricant anuncia una retirada. El «lot» no indica per si sol la qualitat de la recepta.
Aminoàcid essencial que forma part de proteïnes i mucines intestinals.
Cereal amb midó i gluten; la seva presència no demostra cap intolerància.
Aminoàcid essencial, precursor de serotonina; no és un tractament conductual.
Aliments orientats al tracte urinari. Si existeix una patologia, la dieta s'ha de decidir amb el veterinari.
Aminoàcid essencial de cadena ramificada; valora la qualitat de la dieta completa.
Vitamina liposoluble relacionada amb visió, pell i immunitat.
Vitamina relacionada amb el metabolisme de calci i fòsfor.
Vitamina liposoluble amb funció antioxidant.
Compostos essencials necessaris en petites quantitats per al metabolisme.
Hortalissa usada per la fibra i el color; el percentatge importa més que la foto de l'envàs.
Mineral essencial relacionat amb pell, pèl, immunitat i enzims.
Referència nutricional: FEDIAF · Nutritional Guidelines 2025 ↗